Tirana, Albània

Passo un dia a Tirana, la capital d’Albània. En aquesta ocasió decideixo fer un free walking tour. Comencem a la plaça Skanderbeg i en unes dues hores fem un repàs per la història de la ciutat i el país, des de l’antiguitat, ocupació otomana fins al període comunista. La guia fa especial èmfasis en aquest últim període, conscient de que és el que més ens interessa.

Remarca la idea d’aïllament extrem a que el dictador Enver Hoxha va sotmetre el país i com no ha sigut a partir dels darrers anys que Albània s’ha començat a obrir a la resta del món. Ens recomana, també, visitar el Bunk’art 2, un dels més de 170.000 búnquers que es van construir durant la Guerra Freda i ara reconvertit en galeria d’art. Però sembla que aquest és el mateix pla que volen dur a terme els nombrosos turistes que estan visitant la ciutat, de manera que la cua és molt llarga i decideixo deixar-ho estar.

Per acabar, la nostra guia comenta, mig en broma mig de veritat, que no val la pena aprendre albanès perquè és una llengua molt difícil i tothom al país en parla almenys una altra. Llavors recordo el cambrer del bar on vam parar un cop passada la frontera entre Macedònia del Nord i Albània, a qui li vaig preguntar com es deia “gràcies” en albanès. Ell va riure, conscient de lo llarg i estrany que és per algú de fora com jo. No vaig ser capaç de dir-ho bé, de fet.