Belgrad (2a part)

Tot i que Belgrad és una ciutat ben gran, el centre històric és relativament petit i ràpidament visito tot allò que s’ha de visitar. Durant el segon i tercer dia acabo de visitar el que em queda, com la Catedral de Sant Sava i un dels edificis que més m’impacten: les restes de l’antic Ministeri de Defensa, bombardejat per l'OTAN durant la guerra de Kosovo.

Vaig, també, al Museu de Iugoslàvia amb la intenció d’aprendre alguna cosa al respecte, però l’edifici principal està tancat per obres i només es poden visitar dos pavellons: la Casa de les Flors (on està enterrat Josip Broz) i l’antic museu, on hi ha una col·lecció d’objectes relacionats amb la història de l’antiga Iugoslàvia i alguna instal·lació artística. M’impressiona una mica veure la tomba del Tito, però surto amb la sensació de no haver après gran cosa. A la botiga de records coincideixo amb dos nois que estan al mateix hostal i anem a dinar junts. Prenc el meu primer àpat típic dels Balcans, Ćevapi i amanida Shopska, en un restaurant gens turístic.

Amb tot, Belgrad em sembla una ciutat de contrastos. Et pots trobar edificis mig destrossats, com cases a mig construir o carrers totalment nous.

De la mateixa manera, els alfabets llatí i ciríl·lic s’utilitzen indistintament. Belgrad, alhora, se’m revela com un punt de trobada de persones d’orígens diferents. Algunes de les persones que he conegut són la Sandra, qui gestiona l’hostal. En realitat és del nord de Montenegro, i em recomana què fer i no fer un cop sigui al país. El Felix, un alemany net d’un serbi que va fugir del comunisme i que mai va parlar dels seus orígens a la seva família. Un cop mort, el Felix i família es quan han decidit conèixer més sobre el seu avi. O l’Andrew, un nord americà que busca una nova manera de fer i viure per terres europees. La ciutat, que havia sigut la capital de l’antiga Iugoslàvia, no ha perdut l’esperit urbanita i cosmopolita.