Podgorica, Montenegro

Després de Budva marxo cap a la capital del país, Podgorica. Diversos viatgers que m’he anat trobant pel camí m’han dit que “no hi ha res, en aquesta ciutat. És molt lletja. No cal que hi vagis.” Com que ja havia llegit el mateix alhora de planificar el viatge, decideixo passar-hi mig dia. Comprovo que és temps més que suficient per veure els highlights de la ciutat: la Torre del Rellotge, el pont del Mil·leni, la catedral de la Resurrecció de Crist, el palau de Krusevac. Tinc temps de dinar al restaurant que hi ha al costat de la Torre del Rellotge, ple de gent i molt barat.

Més que una ciutat, sembla un poble gran amb carrerons sinuosos entre grans avingudes noves. La ciutat va quedar destruïda durant la Segona Guerra Mundial i durant els anys 50 es va refer. Li pregunto al cambrer d’una cafeteria si hi ha alguna cosa més a veure, que sigui antiga o interessant i, després de rumiar-s’ho una mica, em mira rient i diu que “No. Nothing, there’s nothing here.” Per tot plegat, la ciutat desprèn un aire especial, post-apocalíptica, que envoltada de les grans muntanyes de Montenegro transmet una sensació una mica de distòpia.