Mostar, Bòsnia i Herzegovina

Arribo a Mostar en tren. Com que ja és vespre, deixo les coses a l’hostal i decideixo sortir a sopar i fer una volta per l’Old Town. Tot i ja portar uns dies en un país principalment musulmà és el primer cop que faig un àpat en un restaurant Halal. Mostar és conegut pel seu pont, símbol de la convivència entre ètnies i religions a la ciutat, ja que uneix la zona musulmana amb la catòlica. L’any 1993 va ser destruït durant la Guerra de Bòsnia, i reconstruït el 2004.

L’endemà al matí comprovo que el món és molt petit. Fent un cafè en una cafeteria plena de locals, s’apropen dos nois catalans i s’asseuen just al meu costat. Un d’ells, l'Adrià, és un antic company d’universitat. És ell qui em dirigeix la paraula “tu ets catalana, tu has fet Humanitats?”, i sort que ho fa! M’explica que han llogat un cotxe per anar a visitar el Búnquer del Tito i fer una mica de ruta per poblets que hi ha pel camí. M’uneixo al seu pla.

La primera parada és a Jablanica, on hi ha el pont caigut sobre el riu Neretva. En el museu que hi ha just al costat aprenc que aquest pont, escenari de la Segona Guerra Mundial a Iugoslàvia i convertit en un símbol, va ser dinamitat per ordre de Tito per evitar que les tropes alemanyes poguessin seguir passant armament i provisions. El valor simbòlic d’aquest pont és tan gran que l’any 1969 es va rodar la pel·lícula “la Batalla de Neretva” que explica aquest esdeveniment. Orson Welles va participar en la pel·lícula i Pablo Picasso va fer el pòster per l’estrena nord-americana.

Seguim cap al búnquer de Tito, al costat de la població de Konjic. Es tracta d’una construcció enorme, acabada l’any 1979 (de manera que el seu ideòleg no el va acabar de veure construït ja que va morir l’any següent), preparada per protegir unes 300 persones en cas d’amenaça nuclear. Les dimensions del búnquer són proporcionals a la por i paranoia amb que es vivia durant la Guerra Freda. De fet, el búnquer es va mantenir com una infraestructura secreta i no se’n va saber de la seva existència fins que va començar la guerra de Bòsnia l’any 1992. Actualment funciona com a galeria d’art.

Acabem a Konjic. El riu Neretva també hi passa, i un pont de pedra el travessa. El Lluís comenta que és molt més bonic que el de Mostar.