Kotor i Budva, Montenegro

Deixo Bòsnia per arribar a Kotor, Montenegro, ben aviat al matí. Tot just ha sortit el sol, me’n vaig a la platja. La població està situada en una badia, de manera que estic envoltada de muntanyes precioses al costat del mar. Llegeixo una cita de Lord Byron qui, a finals del segle XIX, va presentar com ningú aquests paisatges:

At the birth of our planet, the most beautiful encounter between the land and the sea must have happened at the coast of Montengro. When de pearls of nature were sown, handful of them were cast on this soil.

El casc antic de Kotor és molt bonic i des de la Fortalesa de Sant Joan s’obtenen unes vistes panoràmiques precioses de la badia. Molt a prop d’aquí, a més, hi ha Perast, la població més bonica de Montenegro. Budva, per la seva banda, té un casc antic que s’assembla al de Kotor, però és una població més gran, amb més turistes i més xivarri. No m’agrada tant però m’ho passo millor perquè conec dos uruguaians que porten uns quants dies per Montenegro i saben quina és la cervesa local i quines són les millors platges.

En els països que he visitat fins ara constato que hi ha molts souvenirs que referencien l’antiga Iugoslàvia. Li pregunto a una noia que treballa en una botiga com és que hi ha tants imants de Iugoslàvia: troben a faltar aquest passat o s’ha convertit en un element pràcticament Kitsch que atrau als turistes? Ella, que tot just ha acabat l’institut, m’explica que a classe estudiaven la història del país i han aprés a respectar-lo per tal de preservar-ne el seu llegat. Les generacions més grans, com la dels seus pares o avis, hem comenta, respecten aquest passat però tampoc és que el trobin a faltar.