Bulgària (2a part)

Ens marquem com objectiu arribar al Mar Negre i per això marxem cap a Sozopol i Burgàs. No som els únics que han tingut aquesta idea, comprovem que la costa del país està plena de turistes. Buscant informació sobre què fer en aquesta zona, més enllà de visitar aquestes poblacions i banyar-nos al mar, topem amb el llac Atanasovsko, situat al costat del mar i, suposadament, amb una part amb aigües de color rosa. Ho volem anar a comprovar i veiem que efectivament, es pot veure una mica l’aigua de color rosa, però no resulta tan espectacular com mostraven les imatges de Google.

Continuem cap a l’interior del país, per visitar primer el Monument a Buzludja, un dels majors monuments comunistes que queden al país, i antiga sala de congressos. Es troba en molt males condicions, el que ens impedeix entrar i veure els grans mosaics que, suposadament, decoren el seu interior. I seguim cap al pas de muntanya de Beklemeto, on hi ha l’Arc a la Llibertat, monument que commemora l’alliberament de Bulgària de l’ocupació otomana l’any 1878, així com unes boniques rutes per gaudir del Parc Nacional dels Balcans Central.

Abans de retornar a Sofia per agafar el vol de tornada, parem en un del llocs més bonics de Bulgària, Koprivchtitsa. És un poble del renaixement nacional amb casetes de fusta de colors ben vius. Aquí em torno a fixar en una cosa que m’ha anat cridant l’atenció durant els dies que he estat pel país: la presència de fulls, tipus obituari, penjats de parets i portes de cases. Es veu que és comú honrar i recordar les persones mortes, i algunes mortes ja fa anys, penjant aquestes esqueles a prop de la casa o els llocs que solien freqüentar.