Bulgària (1a part)

Aquesta última setmana de viatge la passaré per Bulgària acompanyada del meu germà. Al ser dos, decidim llogar on cotxe per així poder visitar indrets una mica més apartats. Comencem, per això, per la capital, Sofia. M’havien dit que amb un dia n’hi ha prou per visitar la ciutat, i comprovo que així és. No obstant, em sembla una ciutat bonica i interessant. És una de les capitals europees més antigues, amb una història que es remunta al segle VIII a. C.

El centre de la ciutat em resulta especialment captivador, amb les restes de l’antiga Serdica just a sota d’antics edificis de govern d’època comunista, propers a temples destinats a diferents cultes religiosos. No només es tracta d’ortodoxos, a Sofia, també hi han hagut catòlics, jueus, musulmans. En aquest sentit, Bulgària, igual que la resta dels països que he anat visitant, ha estat i segueix sent un punt de trobada i encreuament de cultures. Visitem el Museu Nacional d’Història, que queda molt apartat del centre. I ben a prop d’on tenim l’hostal em criden l’atenció unes fonts que sempre estan plenes de gent omplint garrafes. Es tracta de fonts d’aigua termal al costat dels antics banys turcs.

L’endemà visitem el Monestir de Rila, el més important de Bulgària i fundant el segle X. Està situat en paratge espectacular, les muntanyes de Rila. I seguim cap a la segona ciutat més gran de Bulgària, Plovdiv, que també es la ciutat habitada més antiga d’Europa. Els seus orígens es remunten a l’any 4000 a. C. i des del turó Nebet Tepe es poden veure algunes de les restes d’aquest primer assentament. Les vistes que s’obtenen de la ciutat des de dalt són immillorables. Plovdid és una ciutat amb molta llum, color i gent. Sembla una ciutat de costa, la veritat, encara que el mar queda ben lluny.